Diversos ajuntaments vallesans demanen la declaració de caducitat de l'expedient del Quart Cinturó

Utilitzant diverses fórmules, els ajuntaments de l'Ametlla del Vallès, Caldes de Montbui, les Franqueses del Vallès, Lliçà d'Amunt i Sabadell demanen al Ministerio de Medio Ambiente que declari la caducitat de l'expedient del Quart Cinturó.
Aquestes peticions s'afegeixen a la formulada per la Campanya Contra el Quart Cinturó a primers d'abril.
Tot indica que a mitjans de juliol el Ministerio de Medio Ambiente donarà resposta a la petició de caducitat presentada per la CCQC.

Els acords dels ajuntaments

Entre finals de maig i principis de juny els ajuntaments de l'Ametlla del Vallès, Caldes de Montbui, les Franqueses del Vallès, Lliçà d'Amunt i Sabadell van acordar en sessió plenària o en Junta de Portaveus mocions reclamant al Ministerio de Medio Ambiente directament la declaració de la caducitat de l'expedient del Quart Cinturó (l'Ametlla del Vallès, Caldes de Montbui, les Franqueses del Vallès, Lliçà d'Amunt) o bé que aclarís si l'expedient havia caducat i, si fos així, ho declarés formalment (Sabadell). En tots els casos, excepte a l'Ametlla del Vallès (amb l'abstenció de CiU i PP), l'acord fou pres per unanimitat de tots els grups municipals.  

(A l'Ametlla, amb els vots favorables de Si, Pacte per l'Ametlla i PSC. A Caldes de Montbui
amb ERC, CiU, PSC, PP i ICV-EUIA. A les Franqueses del Vallès amb CiU, PSC UdlPpLF, PxC, PP, ClF, ERC, LFI. A Lliçà d'Amunt amb PSC, CiU, PP, ERC i ICV-EUIA. A Sabadell amb PSC, CiU, PP, ICV, EUIA i Entesa per Sabadell.)

Entre les mateixes dates, els ajuntaments de Cardedeu, Castellar del Vallès, Granollers, Mollet del Vallès i Santa Eulàlia de Ronçana van rebutjar mocions amb continguts similars. 

(A Cardedeu la moció fou presentada per CUP, ERC i ICV, i votada negativament per CiU, PP i GPC. A Castellar la moció fou presentada per l'Altraveu per Castellar, i votada negativament pel PSC, CiU i PP. A Granollers la moció fou presentada a la comissió informativa per ICV-EUIA i ERC i denegat l'accés al ple per PSC, CiU i PP. A Mollet del Vallès la moció fou presentada per ICV-EUIA i ERC i votada negativament per PSC, CiU i PP. A Santa Eulàlia de Ronçana la moció fou presentada per Independents-ERC, i comptà amb el suport d'aquest grup i de PSC i IC-EuIA-EV, i amb els vots contraris de CiU i PP.)

D'on sorgeix aquest impuls?
Aquests acords dels ajuntaments estan emmarcats en la petició de caducitat realitzada per la Campanya Contra el Quart Cinturó el passat 10 d'abril. Després de formalitzar la petició de caducitat, algunes entitats membres de la Campanya han estat realitzant contactes diversos per aconseguir donar major dimensió formal a la petició de caducitat. A més del ressò en els ajuntaments, la Campanya també ha elevat la proposta de petició de caducitat al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. De moment, però, no hi ha hagut resposta formal a aquest suggeriment.
 

Els fonaments de la petició de caducitat
La petició es fonamenta en la Ley 6/2010, de 24 de marzo, de modificación del texto refundido de la Ley de Evaluación de Impacto Ambiental de proyectos, aprobado por el Real Decreto Legislativo 1/2008, de 11 de enero. Aquesta llei estableix en el seus articles 6 i 7 de quins terminis disposen les diferents parts per realitzar els diversos tràmits que intervenen en l'avaluació ambiental de projectes. En concret, estableix que l'òrgan promotor (Dirección General de Carreteras del Ministerio de Fomento) té 18 mesos a comptar des de la finalització del termini d'informació pública (acabà el 9 d'octubre de 2010) per trametre a l'òrgan ambiental (Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente) l'expedient d'informació pública per tal que emeti la declaració d'impacte ambiental (DIA). Els 18 mesos finalitzaven el 9 d'abril de 2012. Per tant l’expedient s’hauria de declarar caducat. Amplieu la informació consultant la nota de premsa del 27 d'abril passat clicant aquí.
 

La tramitació de la petició de caducitat 

El Ministerio de Medio Ambiente va rebre la petició de caducitat el 13 d'abril. D'acord amb el règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el Ministerio té 3 mesos (finalitzen el 13 de juliol) per respondre la petició. A hores d’ara el Ministerio ja ha iniciat el procediment per determinar la caducitat de l'expedient: ha sol·licitat a la Dirección General de Carreteras la certificació dels terminis en què l'expedient fou sotmès a informació pública. Una vegada disposi d'aquesta certificació (indirectament en té coneixement a través de les dates dels anuncis respectius al Boletín Oficial del Estado) haurà de determinar si és aplicable la normativa ambiental i resoldre o no la caducitat de l'expedient. Si la resolució del Ministerio de Medio Ambiente és positiva, qualsevol nova tramitació de l'expedient del Quart Cinturó haurà d'iniciar el procediment ambiental des de les consultes prèvies sobre l'abast de l'estudi d'impacte ambiental, és a dir des del punt inicial de tota la tramitació. En el cas que la resolució sigui negativa o si dins del termini dels 3 mesos no hi hagués resposta (presumpta desestimació per silenci administratiu), la Campanya Contra el Quart Cinturó podria impugnar la desestimació en la via contenciosa administrativa.
No obstant, la Campanya Contra la Quart Cinturó està convençuda que el Ministerio de Medio Ambiente farà seva l'única lectura que la legislació ambiental permet atesos els fonaments de dret i els fets i declararà la caducitat de l'expedient del Quart Cinturó.
 

Campanya Contra el Quart Cinturó
L'Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès, 20 de juny de 2012
Més informació

El PSC enllaçava des de l'espai de contacte amb l'alcalde a un bloc de publicitat del seu partit

El govern de Castellar decideix retirar un enllaç propagandístic

Després que L'Altraveu ho comuniqués el mes de març, demanant que no s'aprofités l'espai de contacte amb l'alcalde de Castellar per fer publicitat del seu partit, l'equip de govern ha cedit a les reivindicacions adreçades al Síndic de Greuges per aquesta qüestió i ha retirat l'enllaç propagandístic de www.castellarvalles.cat.

Des de L'Altraveu s'argumentava que l’espai de comunicació amb l’alcalde havia de quedar al marge de partidismes, ja que qualsevol mitjà de comunicació té un cost per qui es vulgui anunciar i no és ètic fer-ho a través d'un portal municipal que és de referència per a tota la ciutadania.

 Els contiguts del bloc consistien en un vídeo que promocionava Ignasi Giménez a l'alcaldia, la llista electoral del PSC, el programa electoral del PSC, imatges d'actes institucionals i electorals,etc.

El govern local havia declarat a  través de l'Actual que “es tractava d’un enllaç extern a la pàgina de l’alcalde, i que per tant no es tractava de contingut propi de www.castellarvalles.cat” i que al portal municipal també s'hi poden trobar enllaços externs als webs de les diferents formacions polítiques, incloent L’Altraveu, sense que això es consideri propaganda política”.

És cert que en el web de l’ajuntament de Castellar hi ha la relació dels partits del municipi  i el corresponent enllaç al web principal de cada un d’ells, així com d'altres enllaços d'entitats, Generalitat o Diputació però en el cas que assenyalàvem dèiem que "l’alcalde no ha d'aprofitar l’espai per comunicar-se des de l’Ajuntament amb la ciutadania per fer publicitat del seu partit."

L'Altraveu va demanar al Síndic de Greuges que es pronunciés, perquè definís quines havien de ser les funcions dels portals municipals. En rebre aquesta petició l'Ajuntament va decidir retirar l'enllaç.

Els parlaments de l'Altraveu

Els audios dels parlaments de l'Altraveu al ple municipal:

Xavier Bella (mp3 15 Mb)
Elisenda Alamany (MP3 8Mb)

Xavier Bella i Elisenda Alamany, regidors de l'Altraveu per Castellar

Al passat ple de maig es va aprovar una moció per l’adhesió pel compromís local envers Rio +20, una proposta per potenciar les polítiques de sostenibilitat. Entre d'altres coses Xavier Bella va dir:

"Trobo molt bé que pensem globalment, però hem d’actuar localment, i actuar amb convenciment. A la moció que ha llegit el regidor es parla de “politiques i actuacions de sostenibilitat, totes les quals redunden en una disminució de la petjada ecològica, en l’eficiència en l’ús de recursos i, en assentar les bases per a una gestió ambiental municipal més eficient.”

I l’acord que se’ns proposa és “potenciar les polítiques de sostenibilitat municipal des del convenciment de la seva idoneïtat com a eix vertebrador del bon govern ambiental local”.

Nosaltres estem convençuts d’aquestes necessitats, però i vostès? Què ha fet aquest govern en els darrers cinc anys en matèria de bon govern ambiental i sostenibilitat? Suposo que el regidor s’afanyarà recordar-me que han portat l’energia solar als sostres municipals, proposta molt treballada per L’Altraveu; però li recordaré algunes altres fites del seu bon govern ambiental."

Una altra moció era sobre el finançament de les escoles bressol municipals, Elisenda va acabar el discurs amb aquestes paraules:

"Volem recordar a l'equip de govern que ara que se senten còmodes a les manifestacions i en les mobilitzacions els aconsellem també que prediquin amb l'exemple allà on si que tenen responsabilitats, que és Castellar. Dins del món de l'escola el manteniment tot i que pugui semblar poca cosa és una part important que garanteix també la confortabilitat i la garantia d'un ensenyament de qualitat. Recollim doncs algunes queixes que alerten que l'ajuntament actua amb retard a les escoles on té competències, a l'espera que la ciutadania organitzada a les comunitats educatives ho solucioni, ho diem per que sortir en contra de les retallades per que la ciutadania ens vegi, està molt bé, però hem de tenir la certesa que a casa també fem els deures, en aquest cas nosaltres hem pogut recollir almenys 30 incidències, allà on l'ajuntament té competències que han estat notificades a aquesta regidoria i que no han estat resoltes. Per sostenir la pancarta també cal coherència."

Visita silenciada del Conseller de Sanitat, Boi Ruiz, al CAP de Castellar del Vallès

Acampada Castellar fa públic un video de la visita amagada pel govern de Castellar

El conseller de Salut visita els nous espais del CAP de Castellar del Vallès

*Aquest acte que es va anunciar en el portal de la Generalitat de Catalunya, no es va fer públic a través de cap de mitjà de comunicació local ni del portal de l'Ajuntament de Castellar.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, visitarà demà divendres, 1 de juny a les 11:30 (segons el portal oficial de la Generalitat), els nous espais del Centre d’Atenció Primària (CAP) Castellar del Vallès, situat al carrer Ripollet, núm. 30. Les obres de reforma i ampliació del centre fan possible que l’equip de professionals que hi treballa disposi d’unes noves i modernes instal·lacions per tal de continuar oferint els serveis a la població, millorant el confort

La superfície ampliada és de 132,5 m2, mentre que la superfície reformada ha arribat als 248,4 m2.

Inauguració de l'ampliació del CAP de Castellar del Vallès
01-06-2012
a les 11:30 - CAP Castellar del Vallès (c. de Ripollet, 30) Barcelona
El conseller de Salut, Boi Ruiz, visitarà els nous espais del CAP de Castellar del Vallès.
En acabat, atendrà els mitjans de comunicació.

Suposarà un encariment del preu de l'aigua a Castellar del Vallès?

L'Altraveu ha expressat la seva opinió diverses vegades:
31/10/07 - Per una gestió sostenible de l’aigua 
05/04/08 -  Recorren contra el projecte de connexió de Castellar a la xarxa Ter Llobregat 
10/05/08 - L’Aigua del meu poble 
18/04/08 - L’aigua 
29/04/08 - Can Bages no convé a Castellar

 

ROGER TUGAS Barcelona - 31/05/12

Segons va informar el Diari Ara,

El Govern posa a la venda Aigües Ter Llobregat per 400 milions

Aquesta quantitat anirà destinada a eixugar el dèficit de la Generalitat per aquest 2012, ja que el procés ha de culminar el desembre

La privatització d'Aigües Ter Llobregat (ATLL) ja està sobre la taula. Entre avui i demà el 'Diari Oficial de la Generalitat' en publicarà l'estudi de viabilitat, cosa que suposa el tret de sortida d'un procés que culminarà el desembre, segons ha sabut l'ARA de fonts del Govern. Per tant, a finals d'any les necessitades arques públiques de l'executiu haurien de rebre una injecció de 400 milions, una mica menys de la meitat dels 1.000 milions amb què el Govern ha valorat l'ATLL i que l'empresa adjudicatària haurà d'abonar durant els 50 anys que duri la concessió.

Aquests 400 milions se situen en la franja baixa del que s'havia especulat, atès que els possibles preus van arribar a enfilar-se fins als 600 milions, però el mateix Govern reconeix que la rebaixa busca "afavorir la venda". De fet, la Comunitat de Madrid va haver de suspendre dimarts la privatització del Canal Isabel II perquè no s'havien rebut prou ofertes. L'executiu català defensa que són dues operacions diferents. Segons preveuen, l'adjudicatari d'ATLL oferirà la prestació del seu servei -abastir una població de prop de cinc milions de persones, de més de 100 municipis- però no es quedarà en propietat l'encara empresa pública, perquè la llei tampoc no ho permet.

En tot cas, la quantitat que aboni al desembre l'adjudicatari anirà directament a eixugar dèficit de la Generalitat i no a sufragar el deute històric de l'empresa. Aquesta quantitat, de prop de 700 milions, l'assumirà el Govern. L'ATLL, per tant, aportarà un terç dels 1.171 milions que l'executiu preveia ingressar en concepte de privatitzacions segons el pla economicofinancer que la conselleria d'Economia va remetre al ministeri d'Hisenda.

Els termes de la licitació establiran que la Generalitat seguirà marcant les regles, la planificació i les obres que haurà d'afrontar l'ATLL i, en concret, requerirà una inversió de 123 milions per als pròxims cinc anys per millorar la infraestructura de l'empresa. De la mateixa manera, l'adjudicatària haurà de subrogar tota la plantilla actual i el Govern valorarà que les ofertes impliquin tocar el mínim les tarifes d'aigua, perquè el consumidor no pateixi la privatització, tot i que ja preveien una certa revisió dels preus. D'altra banda, el Govern deslliga el procés del futur de l'Agència Catalana de l'Aigua, en què fa temps que planeja la possibilitat de fer un ERO.

Agbar i Comsa pugnaran
Segons el calendari oficial, a l'agost ja s'hauran resolt les al·legacions rebudes i es publicarà el plec econòmic i tecnicoadministratiu, moment en què les empreses podran presentar ofertes. Agbar i Comsa-Emte són dues empreses que estarien interessades en la concessió, aliades amb grups d'inversió internacionals. I qui s'endugui la concessió ja donarà servei el 2013.

Creix la preocupació veïnal pels abocadors i els ecoparcs

Plataformes del Vallès i del Bages fan una trobada per exigir que es garanteixi el dret a viure en condicions dignes i sense posar en risc la salut

Dissabte 26 de maig, plataformes de veïns afectats pels abocadors del Vallès i del Bages s’han reunit a Sant Cugat del Vallès per compartir informació sobre els problemes que els abocadors i els ecoparcs causen al territori i a la població.

A aquesta primera reunió hi han assistit la Plataforma Cerdanyola sense abocadors, la Plataforma contra l’abocador de Can Fatjó dels Aurons (Cerdanyola, Sant Cugat i Bellaterra), Salvem Callús, Abocadors Rubí i Plataforma antiincineració de Montcada – Agrupació de veïns de Can Sant Joan. Van excusar la seva assistència els veïns de Vacarisses i Vallès Net.

Els veïns de Cerdanyola i Rubí pateixen des de fa molts anys els problemes de contaminació i de males olors que provoquen els abocadors, mentre que a Montcada suporten des de fa anys els problemes de contaminació i de males olors de l’Ecoparc 2 i d’una incineradora de residus. Els veïns de Sant Cugat, Bellaterra, Callús i Rubí estan molt preocupats, també, pels projectes d'instal·lació de nous abocadors de deixalles al costat dels seus nuclis urbans.

Problemes comuns

A la reunió s’ha posat de manifest que molts dels problemes són comuns a totes les poblacions representades:

No existeixen els abocadors que no fan pudor i que no contaminen. Actualment hi ha solucions tècniques correctores que permetrien disminuir l’impacte dels abocadors en el territori. Aquestes solucions però costarien tants diners que farien els abocadors inviables.

La realitat és que els veïns que viuen a prop d’abocadors i d’ecoparcs pateixen episodis constants de pudors (i, per tant, de contaminació). Les pudors constants se senten dins dels habitatges, fins i tot amb les finestres tancades.

Les administracions (ajuntaments i Generalitat) no mostren cap voluntat per donar solucions als problemes dels ciutadans afectats per la contaminació i les pudors causades pels residus. 

Les administracions no fan els controls preceptius per garantir que els abocadors respectin la legalitat vigent. Les múltiples denúncies realitzades per veïns i plataformes dels delictes contra el medi ambient i la salut de les persones sovint queden arxivades en un calaix. 

Hi ha una manca d’estudis i d’informació sobre l’impacte real dels abocadors en la salut dels habitants dels nuclis urbans propers i en el territori. La poca informació disponible sobre els riscos per a la salut s’intenta amagar. Hi ha una manca d’estudis públics i fiables sobre el contingut real de les bales d’ecoparc. Segons les administracions, les bales contenen un percentatge insignificant de matèria orgànica, quan la realitat aquest percentatge, segons diferents fonts, estaria per sobre del 15%. 

La legislació de la Unió Europea diu que a l’hora de decidir la localització d’un abocador cal tenir en compte la distància als nuclis urbans. D’acord amb això, la majoria de països de la UE han estipulat distàncies mínimes entre els abocadors i els nuclis urbans.

A Catalunya, en canvi, no hi ha cap llei que impedeixi que els abocadors se situïn als nuclis urbans. Encara més, el Conseller del departament de Territori i Sostenibilitat, el Sr. Recoder, afirma que no hi ha cap problema amb localitzar abocadors al costat d’habitatges, escoles ni hospitals.

Els gestors públics (de la Generalitat, els ajuntaments, l’entitat metropolitana, etc.) i alguns experts “de prestigi” presumeixen que a Catalunya tenim una tecnologia tan puntera per a la gestió dels residus urbans (els ecoparcs) que permet que els abocadors es puguin posar fins i tot dins dels nuclis urbans. Segons aquest discurs oficial, els abocadors de bales d’ecoparc (residus urbans compactats i embolicats en plàstic blanc) no produeixen contaminació ni problemes de pudors.

Mentre que a Catalunya estem pendents de l’aprovació del Pla d’infraestructures per a la gestió de residus municipals que assenyalarà tots els indrets del territori on les empreses de gestió de residus podran fer negocis milionaris amb els abocadors, a la UE es plantegen la prohibició dels abocadors. Actualment, el debat sobre la gestió dels residus a Catalunya se centra únicament en dues opcions: 1) enterrar els residus en abocadors dispersos per tot el territori (especialment en algunes poblacions on ja hi ha una elevada concentració d’abocadors, com seria el cas de Cerdanyola i de Rubí), o 2) incinerar els residus a cimenteres. A la UE aquest debat ja fa molts anys que es va superar.

Avui el debat a la UE se centra a prohibir els abocadors i a plantejar seriosament l’objectiu de residu zero. Aquest és un objectiu totalment factible: existeixen les tecnologies necessàries i hi ha països europeus que ja ho estan fent amb èxit. Tampoc és un problema de costos: a l’Administració no li costaria més que l’actual sistema de gestió dels residus en ecoparcs (construcció dels ecoparcs, més 80 euros de cost directe per tona de residus, més l’impacte i la contaminació en el territori i en la salut dels ciutadans). En algunes poblacions de Catalunya ja s’ha iniciat aquesta solució, amb resultats ben satisfactoris quant a la reducció de residus i la minimització de la seva gestió.

Actualment, la gestió dels residus mitjançant els ecoparcs i els abocadors de deixalles és un dels negocis que mou més diners a Catalunya. Diverses empreses es troben darrere de molts dels abocadors i projectes d’abocador que s’han discutit a la reunió: Puigfel S.A., TMA-Grupo F. Sanchez i Efienergia. Si la UE prohibeix en els propers anys els abocadors, hi haurà sens dubte un augment de la pressió de les empreses que gestionen residus perquè s’aprovi el màxim nombre d’abocadors mentre sigui possible.

La primera reunió de les plataformes de veïns afectats pels abocadors i els ecoparcs ha permès fixar les bases per a una col·laboració estable que permeti compartir informació i experiència amb l’objectiu de poder defensar amb més força els drets dels ciutadans.

"És la nostra responsabilitat —manifesten els reunits—, com a ciutadans, exigir a les administracions que ens garanteixin el dret a viure a casa nostra en condicions dignes i sense posar en risc la nostra salut i la dels nostres fills."

Pots veure també: "El colmo de la basura"