La contínua fragmentació en trams evidencia la manca de solidesa del projecte
Davant la presentació per part del Departament de Territori i
Sostenibilitat de la Generalitat d'un acord amb els Ajuntaments de
Sabadell i Terrassa, la campanya Contra el Quart Cinturó vol tornar a
posar sobre la taula que el Quart Cinturó o B-40, com a projecte del
Ministerio, no és la via adequada per servir als trànsits locals i
comarcals.
L'anàlisi de la mobilitat presentat en l'acte d'avui en cap cas apunta a la necessitat d'una nova via de pas com la que defensa el Ministerio. De les dades presentades tampoc se'n desprèn la necessitat d'una via d'alta capacitat com la que es dibuixa, sinó que es posa de relleu l'existència d'una xarxa amb trams i moments puntuals de saturació. Una diagnosi correcta d'aquesta situació posaria més en evidència l'origen concret d'aquests problemes i les particularitats específiques d'un territori que no es pot voler simplificar amb una proposta ja antiquada que justificaria qualsevol nova carretera.
La concertació a què es fa referència no ha comptat amb la participació de bona part del món local, sinó que s'ha fet d'esquenes als agents locals. Nombroses entitats han mostrat des de fa vint anys la oposició a aquest projecte i han defensat la necessitat d'optar per altres solucions més barates, més eficients, d'acord amb els reptes de la mobilitat sostenible i més respectuoses amb l'entorn natural. A dia d'avui, seria inversemblant considerar el Quart Cinturó com una actuació prioritària, tenint en compte l'actual context econòmic i els reptes territorials i ambientals de la comarca i del país.
Fragmentar aquest projecte en trams cada vegada més curts no fa més que demostrar la seva feblesa i evidenciar la manca d'arguments sòlids per seguir tirant-lo endavant.
L'anàlisi de la mobilitat presentat en l'acte d'avui en cap cas apunta a la necessitat d'una nova via de pas com la que defensa el Ministerio. De les dades presentades tampoc se'n desprèn la necessitat d'una via d'alta capacitat com la que es dibuixa, sinó que es posa de relleu l'existència d'una xarxa amb trams i moments puntuals de saturació. Una diagnosi correcta d'aquesta situació posaria més en evidència l'origen concret d'aquests problemes i les particularitats específiques d'un territori que no es pot voler simplificar amb una proposta ja antiquada que justificaria qualsevol nova carretera.
La concertació a què es fa referència no ha comptat amb la participació de bona part del món local, sinó que s'ha fet d'esquenes als agents locals. Nombroses entitats han mostrat des de fa vint anys la oposició a aquest projecte i han defensat la necessitat d'optar per altres solucions més barates, més eficients, d'acord amb els reptes de la mobilitat sostenible i més respectuoses amb l'entorn natural. A dia d'avui, seria inversemblant considerar el Quart Cinturó com una actuació prioritària, tenint en compte l'actual context econòmic i els reptes territorials i ambientals de la comarca i del país.
Fragmentar aquest projecte en trams cada vegada més curts no fa més que demostrar la seva feblesa i evidenciar la manca d'arguments sòlids per seguir tirant-lo endavant.
Campanya Contra el Quart Cinturó
L'Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès, 22 de novembre del 2013
Nota de premsa
Més informació
ccqc@pangea.org
correu@adenc.cat
Parlem del Quart cinturó amb l'ADENC - Barberà al dia, 3/12/2013