Plataformes del Vallès i del Bages fan una trobada per exigir que es garanteixi el dret a viure en condicions dignes i sense posar en risc la salut
Dissabte 26 de maig, plataformes de veïns afectats pels abocadors del Vallès i del Bages s’han reunit a Sant Cugat del Vallès per compartir informació sobre els problemes que els abocadors i els ecoparcs causen al territori i a la població.
A aquesta primera reunió hi han assistit la Plataforma Cerdanyola sense abocadors, la Plataforma contra l’abocador de Can Fatjó dels Aurons (Cerdanyola, Sant Cugat i Bellaterra), Salvem Callús, Abocadors Rubí i Plataforma antiincineració de Montcada – Agrupació de veïns de Can Sant Joan. Van excusar la seva assistència els veïns de Vacarisses i Vallès Net.
Els veïns de Cerdanyola i Rubí pateixen des de fa molts anys els problemes de contaminació i de males olors que provoquen els abocadors, mentre que a Montcada suporten des de fa anys els problemes de contaminació i de males olors de l’Ecoparc 2 i d’una incineradora de residus. Els veïns de Sant Cugat, Bellaterra, Callús i Rubí estan molt preocupats, també, pels projectes d'instal·lació de nous abocadors de deixalles al costat dels seus nuclis urbans.
Problemes comuns
A la reunió s’ha posat de manifest que molts dels problemes són comuns a totes les poblacions representades:
No existeixen els abocadors que no fan pudor i que no contaminen. Actualment hi ha solucions tècniques correctores que permetrien disminuir l’impacte dels abocadors en el territori. Aquestes solucions però costarien tants diners que farien els abocadors inviables.
La realitat és que els veïns que viuen a prop d’abocadors i d’ecoparcs pateixen episodis constants de pudors (i, per tant, de contaminació). Les pudors constants se senten dins dels habitatges, fins i tot amb les finestres tancades.
Les administracions (ajuntaments i Generalitat) no mostren cap voluntat per donar solucions als problemes dels ciutadans afectats per la contaminació i les pudors causades pels residus.
Les administracions no fan els controls preceptius per garantir que els abocadors respectin la legalitat vigent. Les múltiples denúncies realitzades per veïns i plataformes dels delictes contra el medi ambient i la salut de les persones sovint queden arxivades en un calaix.
Hi ha una manca d’estudis i d’informació sobre l’impacte real dels abocadors en la salut dels habitants dels nuclis urbans propers i en el territori. La poca informació disponible sobre els riscos per a la salut s’intenta amagar. Hi ha una manca d’estudis públics i fiables sobre el contingut real de les bales d’ecoparc. Segons les administracions, les bales contenen un percentatge insignificant de matèria orgànica, quan la realitat aquest percentatge, segons diferents fonts, estaria per sobre del 15%.
La legislació de la Unió Europea diu que a l’hora de decidir la localització d’un abocador cal tenir en compte la distància als nuclis urbans. D’acord amb això, la majoria de països de la UE han estipulat distàncies mínimes entre els abocadors i els nuclis urbans.
A Catalunya, en canvi, no hi ha cap llei que impedeixi que els abocadors se situïn als nuclis urbans. Encara més, el Conseller del departament de Territori i Sostenibilitat, el Sr. Recoder, afirma que no hi ha cap problema amb localitzar abocadors al costat d’habitatges, escoles ni hospitals.
Els gestors públics (de la Generalitat, els ajuntaments, l’entitat metropolitana, etc.) i alguns experts “de prestigi” presumeixen que a Catalunya tenim una tecnologia tan puntera per a la gestió dels residus urbans (els ecoparcs) que permet que els abocadors es puguin posar fins i tot dins dels nuclis urbans. Segons aquest discurs oficial, els abocadors de bales d’ecoparc (residus urbans compactats i embolicats en plàstic blanc) no produeixen contaminació ni problemes de pudors.
Mentre que a Catalunya estem pendents de l’aprovació del Pla d’infraestructures per a la gestió de residus municipals que assenyalarà tots els indrets del territori on les empreses de gestió de residus podran fer negocis milionaris amb els abocadors, a la UE es plantegen la prohibició dels abocadors. Actualment, el debat sobre la gestió dels residus a Catalunya se centra únicament en dues opcions: 1) enterrar els residus en abocadors dispersos per tot el territori (especialment en algunes poblacions on ja hi ha una elevada concentració d’abocadors, com seria el cas de Cerdanyola i de Rubí), o 2) incinerar els residus a cimenteres. A la UE aquest debat ja fa molts anys que es va superar.
Avui el debat a la UE se centra a prohibir els abocadors i a plantejar seriosament l’objectiu de residu zero. Aquest és un objectiu totalment factible: existeixen les tecnologies necessàries i hi ha països europeus que ja ho estan fent amb èxit. Tampoc és un problema de costos: a l’Administració no li costaria més que l’actual sistema de gestió dels residus en ecoparcs (construcció dels ecoparcs, més 80 euros de cost directe per tona de residus, més l’impacte i la contaminació en el territori i en la salut dels ciutadans). En algunes poblacions de Catalunya ja s’ha iniciat aquesta solució, amb resultats ben satisfactoris quant a la reducció de residus i la minimització de la seva gestió.
Actualment, la gestió dels residus mitjançant els ecoparcs i els abocadors de deixalles és un dels negocis que mou més diners a Catalunya. Diverses empreses es troben darrere de molts dels abocadors i projectes d’abocador que s’han discutit a la reunió: Puigfel S.A., TMA-Grupo F. Sanchez i Efienergia. Si la UE prohibeix en els propers anys els abocadors, hi haurà sens dubte un augment de la pressió de les empreses que gestionen residus perquè s’aprovi el màxim nombre d’abocadors mentre sigui possible.
La primera reunió de les plataformes de veïns afectats pels abocadors i els ecoparcs ha permès fixar les bases per a una col·laboració estable que permeti compartir informació i experiència amb l’objectiu de poder defensar amb més força els drets dels ciutadans.
"És la nostra responsabilitat —manifesten els reunits—, com a ciutadans, exigir a les administracions que ens garanteixin el dret a viure a casa nostra en condicions dignes i sense posar en risc la nostra salut i la dels nostres fills."
